Teoria dels jocs

La teoria de jocs és una branca de la matemàtica aplicada que estudia les situacions estratègiques en què els jugadors escullen diferents accions en un intent per maximitzar els guanys o retorns.^[1] També pot definir-se com un estudi de les situacions de cooperació i conflicte entre dos o més jugadors que decideixen fer un intercanvi i de quines accions depèn la resolució del problema, en què les dues parts hi troben avantatges, que poden ser per tres fonts diferents: perquè les parts tenen preferències diferents, perquè tenen diferents habilitats per produir un bé o un servei, resoldre uns tipus de problemes, o perquè disposen d'informació diferent.^[2]

És un camp d'estudi relativament jove. Primer es va desenvolupar com una eina per entendre el comportament econòmic, però avui dia s'ha aplicat al comportament animal i al desenvolupament de les espècies per la selecció natural. Alguns exemples de la teoria de jocs, com ara el dilema del presoner, en què la decisió racional d'interès propi afecta negativament a tots els participants, s'utilitzen en les ciències polítiques, l'ètica i la filosofia. Recentment ha rebut l'atenció dels científics informàtics, atès que pot aplicar-se als camps de la intel·ligència artificial i de la cibernètica.

Encara que és similar a la teoria de les decisions, la teoria de jocs estudia les decisions que es realitzen en un ambient on diversos jugadors interaccionen. És a dir, estudia les eleccions de comportament òptim en les quals els costos i els beneficis de cada opció no són fixos, sinó que depenen de les eleccions dels individus.

↑ Myerson, Roger B. Game Theory: Analysis of Conflict. Harvard University Press, 1991, p. vii–xi.
↑ Martinez-Giralt, 2000, p. 4.

[1] Myerson, Roger B. Game Theory: Analysis of Conflict. Harvard University Press, 1991, p. vii–xi.

[FOOTNOTEMartinez-Giralt20004-2] Martinez-Giralt, 2000, p. 4.

[1]

[2]